Relats conjunts 07: Instants
Aquella freda nit havia deixat les muntanyes i el poble coberts d’una neu que feia mal als ulls. De totes les xemeneies sortia fum i als carrers no hi havia ni una sola ànima viva. Pare i fill feien l'últim glop d'aquell te deliciós que els hi havia preparat la mare. - Joaneeeet! Afanya't! Marxem abans que els cérvols decideixin anar a fer la migdiada. T'ensenyaré com funciona l'escopeta que t'han portat els Reis. Caminant pel bosc silenciós de sobte senten sorolls a la copa d'un arbre. S’amaguen darrere d'uns arbustos i... - Mira Joanet... ...no pot ser... ... són micos?! El nen es desperta de cop: - Micos? Com mola! Això ho he de compartir a l'Instagram! -es treu un guant i busca a la butxaca. El pare, bocabadat i pensatiu, encara no podia creure-ho... Que potser l'Antònia s'havia confòs d'herbes i havia preparat el te amb les que no tocaven? Treu per fi el mòbil però…: - Merda! –els micos ja no hi eren.